2040. HUMANITAT CANCEL·LADA

En Pau i l’Aina són una parella que viu a Barcelona en ple 2040, amb una greu crisi mundial a causa d’un sistema socioeconòmic inhumà, l’escalfament global, la desinformació i el control dels governs, la falta de recursos i una dependència tecnològica amb un cost enorme. Una relliscada del president de Catalunya provocarà una situació de pànic a tot el país i en Pau i l’Aina s’hauran d’enfrontar a tot tipus de situacions per poder sobreviure.

«2 d’agost del 2040, Barcelona A mesura que s’apropen les 17.00 h, en Pau, un home de vint-i-vuit anys, molt miop, assegut al sofà, amb les mans al mòbil i la mirada al rellotge d’agulla del menjador, comença a suar. Les ulleres li llisquen pel nas i les orelles, com un iceberg que es desfà. Enrabiat, agafa una tovallola de les nou que té apilonades al costat, la desplega amb força, s’eixuga la cara, el coll i les mans, i comença a fer inspiracions profundes amb les consegüents exhalacions. Falten cinc minuts i disset segons. Aquest cop té apuntats vint-i-tres tweets per publicar i no vol que li passi com l’última vegada, que, de la suor, a més de les ulleres també li relliscava el mòbil. Amb una mà havia d’intentar tuitejar i amb l’altra subjectar-les. Dels vint-i-tres, només va poder-ne publicar quatre, dos dels quals tenien faltes d’ortografia. Ha d’aprofitar bé els quinze minuts d’internet setmanals si vol mantenir els seus 67.000 seguidors».

En Pau i l'Aina són una parella que viu a Barcelona en ple 2040, amb una greu crisi mundial a causa d'un sistema socioeconòmic inhumà, l'escalfament global, la desinformació i el control dels governs, la falta de recursos i una dependència tecnològica amb un cost enorme. Una relliscada del president de Catalunya provocarà una situació de pànic a tot el país i en Pau i l'Aina s'hauran d'enfrontar a tot tipus de situacions per poder sobreviure.

«2 d'agost del 2040, Barcelona A mesura que s'apropen les 17.00 h, en Pau, un home de vint-i-vuit anys, molt miop, assegut al sofà, amb les mans al mòbil i la mirada al rellotge d'agulla del menjador, comença a suar. Les ulleres li llisquen pel nas i les orelles, com un iceberg que es desfà. Enrabiat, agafa una tovallola de les nou que té apilonades al costat, la desplega amb força, s'eixuga la cara, el coll i les mans, i comença a fer inspiracions profundes amb les consegüents exhalacions. Falten cinc minuts i disset segons. Aquest cop té apuntats vint-i-tres tweets per publicar i no vol que li passi com l'última vegada, que, de la suor, a més de les ulleres també li relliscava el mòbil. Amb una mà havia d'intentar tuitejar i amb l'altra subjectar-les. Dels vint-i-tres, només va poder-ne publicar quatre, dos dels quals tenien faltes d'ortografia. Ha d'aprofitar bé els quinze minuts d'internet setmanals si vol mantenir els seus 67.000 seguidors».