ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA

Els moments més brillants de vuit segles de poesia catalana, dels trobadors fins al segle XX, a cura de Miquel Desclot, un dels grans poetes actuals, que ha fet la versió modernitzada dels poemes antics
Aquesta Antologia de poesia catalana repassa els moments més brillants de vuit segles de poesia catalana, dels trobadors al segle XX; és a dir, allò que constitueix la columna vertebral de la nostra tradició poÿtica i cultural, o dit d'una altra manera, els poemes que tota persona mitjanament culta hauria de conÿixer.
Miquel Desclot, curador del volum i poeta, hi aporta una sensibilitat i uns coneixements singulars, amb comentaris que apunten a una lectura més clara i directa dels poemes, sense els afegits historicistes que solen enfarfegar aquest tipus d'edicions: «ens ha guiat la idea primordial que la poesia no ha nascut per ser objecte d’estudi, sinó per ser objecte de fruïció, de gaudi estÿtic. Un poema és, certament, un artefacte molt complex; però no hauríem d’oblidar mai que tot l’artifici amb quÿ s’ha construït aquest poema no té altre objectiu que el de desvetllar emoció en el receptor, tant si és per via oral com per via escrita.»

Els moments més brillants de vuit segles de poesia catalana, dels trobadors fins al segle XX, a cura de Miquel Desclot, un dels grans poetes actuals, que ha fet la versió modernitzada dels poemes antics Aquesta Antologia de poesia catalana repassa els moments més brillants de vuit segles de poesia catalana, dels trobadors al segle XX; és a dir, allò que constitueix la columna vertebral de la nostra tradició poètica i cultural, o dit d'una altra manera, els poemes que tota persona mitjanament culta hauria de conèixer. Miquel Desclot, curador del volum i poeta, hi aporta una sensibilitat i uns coneixements singulars, amb comentaris que apunten a una lectura més clara i directa dels poemes, sense els afegits historicistes que solen enfarfegar aquest tipus d'edicions: «ens ha guiat la idea primordial que la poesia no ha nascut per ser objecte d'estudi, sinó per ser objecte de fruïció, de gaudi estètic. Un poema és, certament, un artefacte molt complex; però no hauríem d'oblidar mai que tot l'artifici amb què s'ha construït aquest poema no té altre objectiu que el de desvetllar emoció en el receptor, tant si és per via oral com per via escrita.»