El filòsof Francesc Torralba fa més de vint-i-cinc anys que surt a córrer cada dia. Ha participat en curses de fons, maratons i curses populars, i aquà comparteix amb el lector les seves vivÿncies i sensacions més personals: com córrer li proporciona moments per estar sol i meditar, el connecta amb el seu propi cos, li carrega les piles, el vincula amb la natura i lâentorn.
Al llarg del llibre Torralba aprofundeix en la importà ncia dâaquesta prà ctica per articular la seva activitat dià ria i la seva actitud vital, ja que «córrer és una perfecta metà fora de la vida».
- «Córrer és un exercici que mâomple, que em fa sentir viu, doblement viu, ple de força i de ganes dâexistir. La primera paraula que associo a lâexercici de córrer és el mot alliberament.»
- «Vaig córrer sobre la terra seca i esquerdada, i en un moment donat em vaig aturar. No veia cap carretera, no veia cap casa, no sentia res, absolutament res, tret dels meus esbufecs i el batec del meu cor. Quan vaig calmar-me del tot, es va fer el silenci total. Una experiÿncia única que mai més no he tornat a viure.»
Una reflexió sobre les vivÿncies, els sentiments i les sensacions que es desvetllen quan correm.
El filòsof Francesc Torralba fa més de vint-i-cinc anys que surt a córrer cada dia. Ha participat en curses de fons, maratons i curses populars, i aquí comparteix amb el lector les seves vivències i sensacions més personals: com córrer li proporciona moments per estar sol i meditar, el connecta amb el seu propi cos, li carrega les piles, el vincula amb la natura i l'entorn. Al llarg del llibre Torralba aprofundeix en la importància d'aquesta pràctica per articular la seva activitat diària i la seva actitud vital, ja que «córrer és una perfecta metàfora de la vida». - «Córrer és un exercici que m'omple, que em fa sentir viu, doblement viu, ple de força i de ganes d'existir. La primera paraula que associo a l'exercici de córrer és el mot alliberament.» - «Vaig córrer sobre la terra seca i esquerdada, i en un moment donat em vaig aturar. No veia cap carretera, no veia cap casa, no sentia res, absolutament res, tret dels meus esbufecs i el batec del meu cor. Quan vaig calmar-me del tot, es va fer el silenci total. Una experiència única que mai més no he tornat a viure.» Una reflexió sobre les vivències, els sentiments i les sensacions que es desvetllen quan correm.
