- Editorial:
- COLUMNA
- Any d'edició:
- 2024
- Matèria
- No ficció
- ISBN:
- 978-84-664-3165-1
- Pàgines:
- 624
- Enquadernació:
- Bolsillo
CRÒNICA D'UNA SOCIETAT INTOXICADA
CRÒNICA D'UNA SOCIETAT SOBREMEDICADA
JOAN-RAMON LAPORTE
Una crítica argumentada del consum abusiu de medicaments i de la indústria que controla la nostra sanitat pública.A Catalunya tres de cada deu persones prenen pastilles per dormir o per a la depressió; tres, omeprazol; i dos, per al colesterol. Només el 2022 els metges catalans van expedir més de cent cinquanta milions de receptes. Als països rics, el consum de medicaments augmenta sense parar i, tanmateix, no sembla que la salut de la ciutadania millori. Al contrari: desenes destudis mostren que més de la meitat dels fàrmacs es recepten de manera innecessària i que els medicaments dús més comú són una de les principals causes de malaltia, incapacitat i mort. Després de diverses dècades dedicades a la investigació i la docència, el professor Laporte repassa lorigen, la investigació i el desenvolupament, la regulació, la prescripció i el consum de medicaments en la societat actual, i analitza els interessos i les pràctiques de companyies farmacèutiques, legisladors, reguladors i professionals sanitaris que ens han dut a la situació actual. Un llibre divulgatiu que aprofundeix en la nostra relació amb els fàrmacs i que advoca per acabar amb el consum acrític que en fem.
«Professionals i pacients haurien de ser escèptics en relació als medicaments. No incrèduls, només escèptics. Escèptics per saber reconèixer la perversió del llenguatge, per desitjar i exigir proves més convincents de lefectivitat i la seguretat dels medicaments i les vacunes, per reclamar una acció més decidida contra el frau, per evitar els conflictes dinteressos i perquè els sistemes sanitaris promoguin un ús més saludable dels medicaments i altres recursos terapèutics.
El consum inadequat i excessiu de fàrmacs és un problema de dimensions globals que requereix una acció científica, ètica, mèdica, política i legislativa en làmbit local i nacional i en linternacional. Salut, atenció sanitària i medicaments són béns col·lectius que, per tant, han de ser objecte de debat públic».
