- Editorial:
- NUBE DE TINTA
- Any d'edició:
- 2017
- Matèria
- Realitat personal i social
- ISBN:
- 978-84-16588-40-4
- Pàgines:
- 208
- Enquadernació:
- Bolsillo
- Col·lecció:
- NUBE DE TINTA
EL MEU GERMÀ PERSEGUEIX DINOSAURES
LA HISTÒRIA D'EN GIOVANNI, UN NEN AMB UN CROMOSOMA DE MÉS
El meu germà persegueix dinosaures és una història intimista, tendra i commovedora que subratlla la meravella que amaga la diversitat. Amb un tractament profund i còmic alhora, dolç i personal, d'un tema d'interès social com és la síndrome de Down.
Per a escriure-la, Giacomo Mazzariol no ha hagut d'inventar res.
Tens cinc anys, dues germanes i unes ganes boges de tenir un germanet amb qui jugar a coses de nens. Un bon dia els pares t'anuncien que aquest germà que vols, el tindràs i que serà especial. Estàs boig d'alegria: especial per a tu vol dir «superheroi». Fins i tot li tries el nom: Giovanni.
Després ell neix i, de mica en mica, t'adones que sí, que és diferent dels altres, però que de superpoders no en té. Al final descobreixes l'expressió «síndrome de Down» i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Hauràs de passar l'adolescència per entendre que la teva idea inicial no estava equivocada. Deixar-te commoure per la vitalitat de Giovanni per concloure que potser sí que és un superheroi de veritat. I que, sigui com sigui, és el teu millor amic.
Cada persona té un món únic a dins. Aquest és el de Giovanni.
«Fet i fet, aquesta és la història d'en Giovanni.
»D'en Giovanni que té tretze anys i un somriure més ample que les ulleres. D'en Giovanni a qui agraden els dinosaures i el vermell; que va al cinema amb una companya, torna a casa i anuncia: "M'he casat". D'en Giovanni que balla sol al mig de la plaça, al ritme de la música d'un artista de carrer, i els vianants, un rere l'altre, es deixen anar i el comencen a imitar. En Giovanni és un paio que fa ballar places senceres. D'en Giovanni per a qui el temps sempre són vint minuts, mai més de vint minuts: si algú se'n va un mes de vacances, ha estat fora vint minuts.
»D'en Giovanni que sap ser extenuant, esgotador, que cada dia surt al jardí i porta una flor a les seves germanes. I si és hivern i no en troba cap, els porta fulles seques.
»En Giovanni és el meu germà. I aquesta també és la meva història. Jo tinc dinou anys. Em dic Giacomo.»
Els llibreters opinen:
«Menys és més. Un àngel en la meva vida.»
Paula Núñez, Llibreria Troa Universitaria
«Immens com un dinosaure, dolç com el cotó fluix.»
Gemma Fernández, Casa del Llibre
El meu germà persegueix dinosaures és una història intimista, tendra i commovedora que subratlla la meravella que amaga la diversitat. Amb un tractament profund i còmic alhora, dolç i personal, d'un tema d'interès social com és la síndrome de Down. Per a escriure-la, Giacomo Mazzariol no ha hagut d'inventar res. Tens cinc anys, dues germanes i unes ganes boges de tenir un germanet amb qui jugar a coses de nens. Un bon dia els pares t'anuncien que aquest germà que vols, el tindràs i que serà especial. Estàs boig d'alegria: especial per a tu vol dir «superheroi». Fins i tot li tries el nom: Giovanni. Després ell neix i, de mica en mica, t'adones que sí, que és diferent dels altres, però que de superpoders no en té. Al final descobreixes l'expressió «síndrome de Down» i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Hauràs de passar l'adolescència per entendre que la teva idea inicial no estava equivocada. Deixar-te commoure per la vitalitat de Giovanni per concloure que potser sí que és un superheroi de veritat. I que, sigui com sigui, és el teu millor amic. Cada persona té un món únic a dins. Aquest és el de Giovanni. El meu germà persegueix dinosaures ha venut més de 150.000 exemplars només a Itàlia en un any.«Fet i fet, aquesta és la història d'en Giovanni.
»D'en Giovanni que té tretze anys i un somriure més ample que les ulleres. D'en Giovanni a qui agraden elsdinosaures i el vermell; que va al cinema amb una companya, torna a casa i anuncia: "M'he casat". D'en Giovanni que balla sol al mig de la plaça, al ritme de la música d'un artista de carrer, i els vianants, un rere l'altre, es deixen anar i el comencena imitar. En Giovanni és un paio que fa ballar places senceres. D'en Giovanni per a qui el temps sempre són vint minuts, mai més de vint minuts: si algú se'n va un mes de vacances, ha estat fora vint minuts.
»D'en Giovanni que sap ser extenuant, esgotador, que cada dia surt al jardí i porta una flor a les seves germanes. I si és hivern i no en troba cap, els porta fulles seques.
»En Giovanni és el meu germà. I aquesta també és la meva història. Jo tinc dinou anys. Em dic Giacomo.»Els llibreters opinen:
«Menys és més. Un àngel en la meva vida.»
Paula Núñez, Llibreria Troa Universitaria «Immens com un dinosaure, dolç com el cotó fluix.»
Gemma Fernández, Casa del Llibre
