ELS COLORS DE LA NEU

LA LLENGUA ENS  AJUDA A CONSTRUIR IDENTITAT, A SENTIR-NOS D'UNA COMUNITAT (O DE MÉS D'UNA), A TRANSMETRE NORMES O A ENDERROCAR RÈGIMS. AMB LA LLENGUA VIVIM.   Sovint hem sentit dir que els esquimals tenen molts termes per anomenar la neu. Pensem que han trobat maneres de descriure-la amb més precisió a força d'observar-la sovint. Però no és ben bé així. Per començar, «esquimal» és una denominació imprecisa amb què designem diversos pobles de l'Àrtic que parlen llengües diferents. I, en segon lloc, totes les llengües adapten el lèxic a les necessitats dels parlants, inventant o manllevant termes. No hi ha llengües primitives, ni més o menys aptes per a la filosofia, l'esquí o l'amor. Les afirmacions sobre la riquesa o la modernitat d'una llengua es basen en prejudicis. I per desmuntar tots aquests tòpics, Pere Comellas i Carme Junyent s'han posat les ulleres d'antropòleg. Amb ells explorarem les relacions entre les llengües, les persones i el món.

LA LLENGUA ENS  AJUDA A CONSTRUIR IDENTITAT, A SENTIR-NOS D'UNA COMUNITAT (O DE MÉS D'UNA), A TRANSMETRE NORMES O A ENDERROCAR RÈGIMS. AMB LA LLENGUA VIVIM.   Sovint hem sentit dir que els esquimals tenen molts termes per anomenar la neu. Pensem que han trobat maneres de descriure-la amb més precisió a força d'observar-la sovint. Però no és ben bé així. Per començar, «esquimal» és una denominació imprecisa amb què designem diversos pobles de l'Àrtic que parlen llengües diferents. I, en segon lloc, totes les llengües adapten el lèxic a les necessitats dels parlants, inventant o manllevant termes. No hi ha llengües primitives, ni més o menys aptes per a la filosofia, l'esquí o l'amor. Les afirmacions sobre la riquesa o la modernitat d'una llengua es basen en prejudicis. I per desmuntar tots aquests tòpics, Pere Comellas i Carme Junyent s'han posat les ulleres d'antropòleg. Amb ells explorarem les relacions entre les llengües, les persones i el món.