ELS ULLASTRES DE MANHATTAN

Com va dir sant Agustí, el món és un llibre i qui no viatja només en llegeix una pàgina. A més, per a Ponç Pons, escriure implica raonar, entendre millor, viure amb més intensitat l’única vida realment viscuda que, segons Proust, és la Literatura. Entre el viatge i l’enyor, heus aquí el dietari de l’estada que el poeta va fer a Nova York el 2007, la narració de la qual acompanya de reflexions literàries sobre la illenquitat i la illomania i d’una història de Menorca en vers. Com assenyala l’autor: «De vegades, un necessita viatjar, sortir, anar­se’n de la seva terra per descobrir i valorar el que hi té. Manhattan també és una illa, però ara sé que m’agrada molt més la nostra, Menorca, i seguint l’exemple de Seferis, “Aquí em qued. Amb la gent que parla la meva llengua, en aquest lloc del qual no em puc separar” [...] La paraula ha de servir­nos per humanitzar la vida i poetitzar més el món. D’un viatge mai se’n torna igual ni el mateix».

Com va dir sant Agustí, el món és un llibre i qui no viatja només en llegeix una pàgina. A més, per a Ponç Pons, escriure implica raonar, entendre millor, viure amb més intensitat l'única vida realment viscuda que, segons Proust, és la Literatura. Entre el viatge i l'enyor, heus aquí el dietari de l'estada que el poeta va fer a Nova York el 2007, la narració de la qual acompanya de reflexions literàries sobre la illenquitat i la illomania i d'una història de Menorca en vers. Com assenyala l'autor: «De vegades, un necessita viatjar, sortir, anar­se'n de la seva terra per descobrir i valorar el que hi té. Manhattan també és una illa, però ara sé que m'agrada molt més la nostra, Menorca, i seguint l'exemple de Seferis, “Aquí em qued. Amb la gent que parla la meva llengua, en aquest lloc del qual no em puc separar” [...] La paraula ha de servir­nos per humanitzar la vida i poetitzar més el món. D'un viatge mai se'n torna igual ni el mateix».