ENS VAN ROBAR LA JOVENTUT

Ens van robar la joventut narra les històries dels «biberons» que van combatre a l'Ebre, dels adolescents que es van allistar voluntaris (tant a l'exèrcit republicà com al de Franco), dels que van sobreviure i (alguns) van continuar la seva lluita a la Guerra Mundial, dels que van ser empresonats i dels que van morir en el camp de batalla.

Cap al final de la Guerra Civil, 27.000 nois nascuts l'any 1920 van ser cridats a files. Se'ls va conèixer com la Lleva del Biberó i molts d'ells ni tan sols tenien divuit anys quan van perdre la vida a la sagnant batalla de l'Ebre. Els supervivents van acabar en penals i en presons franquistes, en camps de concentració o en batallons disciplinaris, i van haver de fer després un llarg servei militar. Tots van conservar de per vida el terrible record d'aquella guerra en la qual van combatre amb espardenyes i sense cartutxeres. La sarna, els polls, la set, les caminades, la metralla. Les veus trencades dels nois moribunds al camp de batalla cridant a les seves mares. Els companys morts, enterrats a centenars a la Venta de les Camposines. Un malson repetit nit rere nit, i durant anys, en el moment de tancar els ulls. La certesa que els havien robat la joventut.

Víctor Amela ha recopilat el valuós testimoni de vint-i-cinc supervivents i ha reconstruït amb una investigació minuciosa la memòria d'aquests nois que van viure uniformats dels disset als vint anys. I aquestes commovedores històries humanes constitueixen -gràcies al rigor periodístic de l'autor i a la seva passió en la narració dels fets- en l'homenatge necessari i sentit als herois anònims de la Lleva del Biberó quan tot just ara es compleix el centenari del seu naixement.

Ens van robar la joventut narra les històries dels «biberons» que van combatre a l'Ebre, dels adolescents que es van allistar voluntaris (tant a l'exèrcit republicà com al de Franco), dels que van sobreviure i (alguns) van continuar la seva lluita a la Guerra Mundial, dels que van ser empresonats i dels que van morir en el camp de batalla. Cap al final de la Guerra Civil, 27.000 nois nascuts l'any 1920 van ser cridats a files. Se'ls va conèixer com la Lleva del Biberó i molts d'ells ni tan sols tenien divuit anys quan van perdre la vida a la sagnant batalla de l'Ebre. Els supervivents van acabar en penals i en presons franquistes, en camps de concentració o en batallons disciplinaris, i van haver de fer després un llarg servei militar. Tots van conservar de per vida el terrible record d'aquella guerra en la qual van combatre amb espardenyes i sense cartutxeres. La sarna, els polls, la set, les caminades, la metralla. Les veus trencades dels nois moribunds al camp de batalla cridant a les seves mares. Els companys morts, enterrats a centenars a la Venta de les Camposines. Un malson repetit nit rere nit, i durant anys, en el moment de tancar els ulls. La certesa que els havien robat la joventut. Víctor Amela ha recopilat el valuós testimoni de vint-i-cinc supervivents i ha reconstruït amb una investigació minuciosa la memòria d'aquests nois que van viure uniformats dels disset als vint anys. I aquestes commovedores històries humanes constitueixen -gràcies al rigor periodístic de l'autor i a la seva passió en la narració dels fets- en l'homenatge necessari i sentit als herois anònims de la Lleva del Biberó quan tot just ara es compleix el centenari del seu naixement.