GENERACIÓ TAP

Potent i necessari, encén el debat d’un tema candent: la lluita generacional per aconseguir el poder.
Amb el final de la dictadura i la Transició, una nova generació va ocupar totes les parcel·les del poder. Els seus integrants més destacats van seure a totes les cadires i no se n’han aixecat mai més. Se’ls coneix com la Generació Tap. A la seva ombra, llangueixen dues generacions: la Generació X i els mil·lennistes. Tots plegats convivim i formem part d’un conflicte que s’evidencia a la feina, a la universitat, al teatre, a la política, a les sobretaules de cada casa.
Sense defugir cap polèmica, posant tots els noms sobre la taula, Generació Tap relata les darreres dècades d’evolucions i involucions de la nostra societat des d’una perspectiva inèdita en el nostre país: la generacional. Més enllà de la controvèrsia que aquesta imatge pot suscitar, ens ha de fer reflexionar.
Amb un estil directe, incisiu i desenfadat, a cavall de la narració autobiogràfica i la crònica periodística, Josep Sala i Cullell destapa la caixa dels trons i posa el dit a la llaga. Joan Burdeus rebla el clau des d’una perspectiva mil·lennista amb un epíleg brillant que enceta un diàleg i un debat tan necessari com desitjat.

Potent i necessari, encén el debat d'un tema candent: la lluita generacional per aconseguir el poder.
Amb el final de la dictadura i la Transició, una nova generació va ocupar totes les parcel·les del poder. Els seus integrants més destacats van seure a totes les cadires i no se n'han aixecat mai més. Se'ls coneix com la Generació Tap. A la seva ombra, llangueixen dues generacions: la Generació X i els mil·lennistes. Tots plegats convivim i formem part d'un conflicte que s'evidencia a la feina, a la universitat, al teatre, a la política, a les sobretaules de cada casa.
Sense defugir cap polèmica, posant tots els noms sobre la taula, Generació Tap relata les darreres dècades d'evolucions i involucions de la nostra societat des d'una perspectiva inèdita en el nostre país: la generacional. Més enllà de la controvèrsia que aquesta imatge pot suscitar, ens ha de fer reflexionar.
Amb un estil directe, incisiu i desenfadat, a cavall de la narració autobiogràfica i la crònica periodística, Josep Sala i Cullell destapa la caixa dels trons i posa el dit a la llaga. Joan Burdeus rebla el clau des d'una perspectiva mil·lennista amb un epíleg brillant que enceta un diàleg i un debat tan necessari com desitjat.