Un sopar de Nadal que podria ser el nostre.
Pels volts de novembre la Rita sempre es maleeix: un any més, i ja en són uns quants, ha estat incapaç de dir que no, no al sopar de Nadal. Un altre cop l'haurà d'organitzar.
Mentre la majoria de la gent es marca propòsits d'any nou ambiciosos, amb objectius que canviaran les seves vides per sempre més, ella, la Rita, ha de conformar-se a encomanar-se a la il·lusió, una mica ingènua, de dir que no al següent sopar de Nadal. Però cada any defalleix, i el que va començar fa un temps sent una excepció ha esdevingut un costum, i el costum en una tradició inamovible.
Cada Nadal la família de la Rita es troba a la casa de la vall, l'últim refugi familiar, on s'apleguen tots: el cunyat, la germana, els nens i la Palmira, que durant molts anys va treballar amb la família i que ara és, una mica, la veu dels pares morts, de la voluntat oblidada.
Il·lustrat per Ignasi Font.
Un sopar de Nadal que podria ser el nostre.
Pels volts de novembre la Rita sempre es maleeix: un any més, i ja en són uns quants, ha estat incapaç de dir que no, no al sopar de Nadal. Un altre cop l'haurà d'organitzar.
Mentre la majoria de la gent es marca propòsits d'any nou ambiciosos, amb objectius que canviaran les seves vides per sempre més, ella, la Rita, ha de conformar-se a encomanar-se a la il·lusió, una mica ingènua, de dir que no al següent sopar de Nadal. Però cada any defalleix, i el que va començar fa un temps sent una excepció ha esdevingut un costum, i el costum en una tradició inamovible.
Cada Nadal la família de la Rita es troba a la casa de la vall, l'últim refugi familiar, on s'apleguen tots: el cunyat, la germana, els nens i la Palmira, que durant molts anys va treballar amb la família i que ara és, una mica, la veu dels pares morts, de la voluntat oblidada.
«Germanes és una dosi concentrada de la millor Monsó i el seu humor corrosiu i tendre a la vegada». Sílvia Soler
«Va de dret a la llista (curta) de les novel·les que m'han fet riure en veu alta». Jordi Puntí
Il·lustrat per Ignasi Font.
