- Editorial:
- AMSTERDAM
- Any d'edició:
- 2020
- Matèria
- Narrativa
- ISBN:
- 978-84-17918-19-4
- Pàgines:
- 184
- Enquadernació:
- Rústica
GUILLEM
Cadenes i Alabèrnia, Núria
Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat a Montanejos (Alt Millars) la matinada de l11 dabril del 1993. Era nedador. Antifeixista. Antiracista. Independentista.
Tenia divuit anys.
El cas va sotragar i marcar una generació sencera de joves. Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de llibertat. Lassassinat de Guillem Agulló és un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme, sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial, i amb la vergonyosa complicitat duna premsa capaç de manipular la realitat fins a lextrem de presentar la víctima com a botxí.
Aquesta novel·la documental ens submergeix en una València amb urpes, on les hòsties volen com si fossin part del decorat, i denuncia lintent de soterrar viva una família. Assetjant-los. Calumniant-los. Posant-los a la diana del seu odi amb pintades als carrers i pancartes de «Guillem, jódete» als estadis de futbol. No ho van aconseguir.
Núria Cadenes, amb un estil depurat i contingut, sha immers en el sumari del cas, en els diaris de lèpoca, en els records de la família i amics del Guillem i fins i tot en el seu propi passat per mesurar la distància que hi ha entre la paraula injustícia i la paraula dignitat. Ni oblit ni perdó.
Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat a Montanejos (Alt Millars) la matinada de l'11 d'abril del 1993. Era nedador. Antifeixista. Antiracista. Independentista.
Tenia divuit anys.
El cas va sotragar i marcar una generació sencera de joves. Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de llibertat. L'assassinat de Guillem Agulló és un esgarrifós exemple de la impunitat amb què actua el feixisme, sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial, i amb la vergonyosa complicitat d'una premsa capaç de manipular la realitat fins a l'extrem de presentar la víctima com a botxí.
Aquesta novel·la documental ens submergeix en una València amb urpes, on les hòsties volen com si fossin part del decorat, i denuncia l'intent de soterrar viva una família. Assetjant-los. Calumniant-los. Posant-los a la diana del seu odi amb pintades als carrers i pancartes de «Guillem, jódete» als estadis de futbol. No ho van aconseguir.
Núria Cadenes, amb un estil depurat i contingut, s'ha immers en el sumari del cas, en els diaris de l'època, en els records de la família i amics del Guillem i fins i tot en el seu propi passat per mesurar la distància que hi ha entre la paraula injustícia i la paraula dignitat. Ni oblit ni perdó.
