L'ENXANDALLAMENT DEL MÓN

L'enxandallament del món és una crònica desenganyada de la fi de l'espècie. Fent servir els canvis lingüístics com a filtre, retrata en peces breus la inexorable decadència de la humanitat cap a la vulgaritat i la ignorància. Amb el poble català com a dramàtic cas exemplar. Tal com va advertir Alessandro Baricco a Els bàrbars, la civilització post-capitalista ha esgotat no solament els recursos de la terra sinó també els seus, començant pels lingüístics: reducció de vocabulari, banalització dels significats, perversió de les formes, lowcostització dels usos...
La llengua catalana convertida en abocador dels veïns, la varietat lingüística del planeta minvant dràsticament: una metàfora transparent del canvi d'era. Potser la terra sobreviurà al canvi climàtic, però el que és segur és que els éssers humans no sobreviurem a la nostra degeneració. Ni verbal ni cultural.

L'enxandallament del món és una crònica desenganyada de la fi de l'espècie. Posant el microscopi en la llengua, però també en altres aspectes de l'activitat humana, retrata a partir de peces breus la inexorable decadència de la humanitat cap a la vulgaritat i la ignorància. Amb el poble català com a dramàtic cas exemplar.

Tal com va advertir Alessandro Baricco ja fa vint anys a Els bàrbars, la civilització post-capitalista ha esgotat no solament els recursos de la terra, sinó també els seus, començant pels lingüístics: reducció de vocabulari, banalització dels significats, perversió de les formes, turistificació dels usos... I així és com la llengua catalana s'ha convertit en un abocador.

La dràstica davallada de la varietat lingüística del planeta (en només un segle passarem de sis mil idiomes a pocs centenars) és una metàfora transparent del canvi d'era. Potser la terra sobreviurà al canvi climàtic, però el que és segur és que els éssers humans no sobreviurem a la nostra degeneració.