LA DONA A LA FINESTRA.

Llums. Tot a punt? Atenció, iniciem el rodatge. Acció! L'escenari: el barri del Born de Barcelona. Els personatges: actors professionals amb un bon atrezzo, acostumats a posar-se en la pell de qualsevol altre: un soldat, per exemple, del batalló de Santa Eulàlia. Una bona història, un bon guió i, molt important, un director amb experiència que sigui capaç d'explicar la crònica d'una ciutat amb les hores comptades, d'un món en els moments previs a la seva desaparició. La pel·lícula: Barcelona, 10 de setembre de 1714. Des de l'alta finestra de la galeria del casal del carrer Montcada, l'Eulàlia Sorribes observa la ciutat ensutjada pel fum dels focs de la nit anterior. El setge ja fa dies que dura, és difícil que resisteixi gaire, però arraulida dins les muralles, la ciutat, atrafegada, convulsa, en un clima d'exasperació i heroisme intenta mantenir el seu ritme quotidià. El dolor, la por, la desconfiança hi conviuen amb els desitjos i les esperances dels seus habitants. Ningú no sap del cert què passarà demà. La dona a la finestra recrea un capítol fonamental de la nostra història: el setge a Barcelona de 1714. Però aquest setge, aquesta recreació mítica d'un món a punt d'extingir-se, no és un mer reclam nostàlgic d'un passat sense enterrar. Sarajevo, Nova York i tantes altres ciutats han patit també l'impacte d'uns fets dramàtics que, possiblement, han suposat la fi d'un món. En una narració tranquil·la, però vibrant i compromesa amb el record, Vicenç Villatoro transmet la pell més profunda del què va significar aquell setge, perquè "l'Onze de Setembre va ser per a molts, la fi del món".Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, Vicenç Villatoro (1957) va ser diputat al Parlament de Catalunya, director de la Fundació Enciclopèdia Catalana, director del diari Avui, cap de Cultura de TV3 i director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Ell mateix es descriu com a escriptor, periodista i polític -per aquest ordre. Com a escriptor ha publicat una vintena d`obres (Els anys a ciutat, Cartografies, La claror de juliol, L'ofici de mirar, Hotel Europa, Les illes grogues, Memòria del traïdor...) i ha rebut premis en quasi tots els gèneres literaris, des del Premi Sant Jordi de 1981 amb la novel·la Evangeli gris fins al Prudenci Bertrana del 2001 per La ciutat del fum.

Llums. Tot a punt? Atenció, iniciem el rodatge. Acció! L'escenari: el barri del Born de Barcelona. Els personatges: actors professionals amb un bon atrezzo, acostumats a posar-se en la pell de qualsevol altre: un soldat, per exemple, del batalló de Santa Eulàlia. Una bona història, un bon guió i, molt important, un director amb experiència que sigui capaç d'explicar la crònica d'una ciutat amb les hores comptades, d'un món en els moments previs a la seva desaparició. La pel·lícula: Barcelona, 10 de setembre de 1714. Des de l'alta finestra de la galeria del casal del carrer Montcada, l'Eulàlia Sorribes observa la ciutat ensutjada pel fum dels focs de la nit anterior. El setge ja fa dies que dura, és difícil que resisteixi gaire, però arraulida dins les muralles, la ciutat, atrafegada, convulsa, en un clima d'exasperació i heroisme intenta mantenir el seu ritme quotidià. El dolor, la por, la desconfiança hi conviuen amb els desitjos i les esperances dels seus habitants. Ningú no sap del cert què passarà demà. La dona a la finestra recrea un capítol fonamental de la nostra història: el setge a Barcelona de 1714. Però aquest setge, aquesta recreació mítica d'un món a punt d'extingir-se, no és un mer reclam nostàlgic d'un passat sense enterrar. Sarajevo, Nova York i tantes altres ciutats han patit també l'impacte d'uns fets dramàtics que, possiblement, han suposat la fi d'un món. En una narració tranquil·la, però vibrant i compromesa amb el record, Vicenç Villatoro transmet la pell més profunda del què va significar aquell setge, perquè "l'Onze de Setembre va ser per a molts, la fi del món".Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, Vicenç Villatoro (1957) va ser diputat al Parlament de Catalunya, director de la Fundació Enciclopèdia Catalana, director del diari Avui, cap de Cultura de TV3 i director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Ell mateix es descriu com a escriptor, periodista i polític -per aquest ordre. Com a escriptor ha publicat una vintena d`obres (Els anys a ciutat, Cartografies, La claror de juliol, L'ofici de mirar, Hotel Europa, Les illes grogues, Memòria del traïdor...) i ha rebut premis en quasi tots els gèneres literaris, des del Premi Sant Jordi de 1981 amb la novel·la Evangeli gris fins al Prudenci Bertrana del 2001 per La ciutat del fum.