LA MARE I JO N'ESTEM FINS AL MONYO!

Quantes vegades hem sentit a les nostres mares dir que estan fins al monyo? Doncs resulta que no són les úniques!

Les filles també n'estem fins al monyo, però aquesta no és l'única cosa en la qual ens assemblem a elles. Mares hi ha de tota mena. Algunes despistades, altres sobreprotectores... però totes elles tenen una cosa en comú: els seus fills. La segona cosa que compartim és la vida. Aquest conte parla de l'amor incondicional i l'afecte d'una mare cap a la seva filla.

De la mà de Bea Taboada, autora del conte A vegades la mare té trons al cap, arriba un conte il·lustrat homenatge a una de les persones més importants de les nostres vides: les mares

Quantes vegades hem sentit a les nostres mares dir que estan fins al monyo? Doncs resulta que no són les úniques! La protagonista d'aquest àlbum il·lustrat està fins al monyo que li tallin els cabells, del menjar verd per més vitamines que tingui i d'haver d'anar-se'n aviat al llit. Però, la seva mare... també està fins al monyo d'un munt de coses! De les canes, de comptar calories o haver de matinar, per exemple.-Mama, he decidit que n'estic fins al monyo.
-Molt bé, m'agraden les noies decidides. Jo també estic fins al monyo d'una pila de coses!
Mares i filles tenim moltes coses en comú. Compartim emocions i sentiments: ens alegrem, ens enfadem, estem tristes o cansades. Però el més important que compartim és la vida, amb les seves imperfeccions i els seus moments màgics. Un conte sobre la infància i la maternitat real. Una eina per gaudir i aprendre juntes. Per treballar l'empatia, les frustracions i les queixes amb els més petits.