La infància a la grisa postguerra, segons Roser Capdevila La nena que volia dibuixar és un retrat esplèndid de la vida quotidiana durant el primer franquisme: des de les manies, aficions i rutines de cada membre de la família, l'educació de les noies, passant per la grisor de l'escola, la religió tan present arreu, i les avorrides relacions socials, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs, els dies assenyalats o les excursions amb els amics. Roser Capdevila, amb els seus extraordinaris dibuixos i textos, fa dels records particulars records universals. Ens traslladen, amb una mirada tendra i detallista, no exempta de crítica, a una societat rònega i estreta, que lentament va anar modernitzant-se amb l'arribada de nous electrodomèstics i de nous costums. Nascuda a punt d'acabar la guerra civil, Roser Capdevila ha mantingut frescos a la memòria els detalls significatius, el matís precís, les anècdotes reveladores que expliquen com era el país i la gent.
LA INFÀNCIA A LA GRISA POSTGUERRA, SEGONS ROSER CAPDEVILA _La nena que volia dibuixar_ és un retrat esplèndid de la vida quotidiana durant el primer franquisme: des de les manies, aficions i rutines de cada membre de la família, l'educació de les noies, passant per la grisor de l'escola, la religió tan present arreu, i les avorrides relacions socials, fins als moments de llibertat que suposaven els jocs, els dies assenyalats o les excursions amb els amics. Roser Capdevila, amb els seus extraordinaris dibuixos i textos, fa dels records particulars records universals. Ens traslladen, amb una mirada tendra i detallista, no exempta de crítica, a una societat rònega i estreta, que lentament va anar modernitzant-se amb l'arribada de nous electrodomèstics i de nous costums. Nascuda a punt d'acabar la guerra civil, Roser Capdevila ha mantingut frescos a la memòria els detalls significatius, el matís precís, les anècdotes reveladores que expliquen com era el país i la gent.
