LA NÚVIA GITANA (LA NÚVIA GITANA 1)

La novel·la policíaca més revulsiva de la literatura espanyola.

«Poderosa, original i addictiva. Una nova veu amb un increïble potencial, que recorda Dolores Redondo, Pierre Lemaitre i Lucca D'Andrea.»
SANDER KNOL, editor de Xanders (Països Baixos)

Susana Macaya, una jove gitana educada com a paia, desapareix després del seu comiat de soltera. Troben el seu cadàver dos dies després: la víctima ha estat brutalment torturada seguint un ritual insòlit i atroç. La seva germana Lara va patir una sort idèntica set anys enrere, a la vigília de les seves noces, però l'assassí compleix condemna a la presó: algú ha imitat els seus terribles mètodes o hi ha un innocent empresonat?

La inspectora Elena Blanco, una policia veterana, amant del karaoke, dels cotxes de col·leccionista, de les relacions sexuals en totterrenys i de la grappa -en la qual intenta ofegar el seu dolorós passat-, haurà d'aixecar els vels un a un per descobrir qui ha pogut venjar-se amb tanta crueltat de totes dues núvies gitanes. En el camí, s'enfrontarà als seus pitjors fantasmes.

Ressenyes:
«La novel·la negra o muta o s'estanca. Carmen Mola és l'escriptora mutant. El pitjor d'ella: que no la pots convidar a un Festival.»
Carlos Zanón

«Qui és Carmen Mola? Que importa, potser? Les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que ens trobem ja a l'última pàgina.»
Jordi Llobregat, director del Festival Valencia Negra

«Des de la primera pàgina, Carmen Mola, sigui qui sigui, demostra tenir una veu pròpia, i això, dins i fora del gènere negre, ja és molt, potser la meitat de tot. O més.»
Lorenzo Silva

«L'Elena Ferrante espanyola? [...] Una estructura sòlida i un argument portat com un clàssic policial però que al mateix temps trenca diversos convencionalismes.»
Juan Carlos Galindo, El País

«Tots cauen rendits (perquè qui l'agafa ja no para) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiu d'aquelles que fan època (i sèries).»
Inés Martín, ABC

«Crua, arriscada, actual: Mola se surt dels esquemes establerts.»
Gorka Rojo, Zenda Libros

Els editors estrangers han dit:
«Absorbent. Dels thrillers més fascinants i més ben escrits que s'hagin vist a Espanya en els últims anys.»
Britta Claus, editora de Penguin Verlag (Alemanya)

«Un debut impressionant. La vaig devorar de la primera a l'última pàgina.»
Siren Maroy, editora de Gyldendal Norsk Forlag (Noruega)

La novel·la policíaca més revulsiva de la literatura espanyola. «Poderosa, original i addictiva. Una nova veu amb un increïble potencial, que recorda Dolores Redondo, Pierre Lemaitre i Lucca D'Andrea.»
SANDER KNOL, editor de Xanders (Països Baixos)Susana Macaya, una jove gitana educada com a paia, desapareix després del seu comiat de soltera. Troben el seu cadàver dos dies després: la víctima ha estat brutalment torturada seguint un ritual insòlit i atroç. La seva germana Lara va patir una sort idèntica set anys enrere, a la vigília de les seves noces, però l'assassí compleix condemna a la presó: algú ha imitat els seus terribles mètodes o hi ha un innocent empresonat? La inspectora Elena Blanco, una policia veterana, amant del karaoke, dels cotxes de col·leccionista, de les relacions sexuals en totterrenys i de la grappa -en la qual intenta ofegar el seu dolorós passat-, haurà d'aixecar els vels un a un per descobrir qui ha pogut venjar-se amb tanta crueltat de totes dues núvies gitanes. En el camí, s'enfrontarà als seus pitjors fantasmes.Ressenyes:
«La novel·la negra o muta o s'estanca. Carmen Mola és l'escriptora mutant. El pitjor d'ella: que no la pots convidar a un Festival.»
Carlos Zanón «Qui és Carmen Mola? Que importa, potser? Les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que ens trobem ja a l'última pàgina.»
Jordi Llobregat, director del Festival Valencia Negra«Des de la primera pàgina, Carmen Mola, sigui qui sigui, demostra tenir una veu pròpia, i això, dins i fora del gènere negre, ja és molt, potser la meitat de tot. O més.»
Lorenzo Silva «L'Elena Ferrante espanyola? [...] Una estructura sòlida i un argument portat com un clàssic policial però que al mateix temps trenca diversos convencionalismes.»
Juan Carlos Galindo, El País«Tots cauen rendits (perquè qui l'agafa ja no para) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiu d'aquelles que fan època (i sèries).»
Inés Martín, ABC «Crua, arriscada, actual: Mola se surt dels esquemes establerts.»
Gorka Rojo, Zenda Libros Els editors estrangers han dit:
«Absorbent. Dels thrillers més fascinants i més ben escrits que s'hagin vist a Espanya en els últims anys.»
Britta Claus, editora de Penguin Verlag (Alemanya) «Un debut impressionant. La vaig devorar de la primera a l'última pàgina.»
Siren Maroy, editora de Gyldendal Norsk Forlag (Noruega)