LA PENÚLTIMA BONDAT

De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels «infinitius essencials» de l’ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s’articula a partir del concepte de «replec del sentir». L’estil singular de l’autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el
desig, la creació, l’amistat, la revolució i l’agraïment. I anticipant- nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: «Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l’humà i l’inhumà—car només l’humà pot ser inhumà—, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l’empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida»

De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels «infinitius essencials» de l'ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s'articula a partir del concepte de «replec del sentir». L'estil singular de l'autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l'amistat, la revolució i l'agraïment. I anticipant- nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: «Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l'humà i l'inhumà—car només l'humà pot ser inhumà—, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l'empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida»