LES VENCEDORES

Un himne a la solidaritat i l'esperança on Colombani dóna veu a les vencedores anònimes de la història.

Considerada un homenatge al poder aclaparador de les dones, La trena ha esdevingut un best-seller internacional del qual s'han venut més d'un milió d'exemplars només a França. Després de l'èxit d'aquesta primera novel·la, Laetitia Colombani torna amb un relat vibrant i colpidor en el qual presenta la història de dues figures excepcionals nascudes amb un segle de diferència, però que comparteixen un mateix escenari: el Palau de la Dona.

Als quaranta anys, la Solène ho ha sacrificat tot per la seva carrera com a advocada: els seus somnis, els seus amics i els seus amors, fins que un dia s'ensorra i se sumeix en una profunda depressió. Per ajudar-la a recuperar-se, el metge li aconsella que faci tasques de voluntariat. Poc convençuda, la Solène troba per internet un anunci que desperta la seva curiositat i decideix interessar-s'hi. L'envien a una llar per a dones amb greu risc d'exclusió social, on té problemes per relacionar-se amb les residents, que d'ntrada es mostren distants i esquives; però a poc a poc anirà guanyant-se la seva confiança i descobrirà fins a quin punt vol estar tan viva com elles. Un segle abans, Blanche Peyron lliura un combat. Comandant de l'Exèrcit de Salvació a França, vol oferir un sostre a totes les dones excloses de la societat. Amb aquesta finalitat, el 1925 comença a recaptar els fons necessaris per comprar un hotel monumental, i només un any després el Palau de la Dona obre les seves portes.

El Palau de la Dona existeix i Les vencedores ens convida a entrar-hi per descobrir la dura realitat d'aquelles que hi viuen. Amb el mateix estil de La trena, Laetitia Colombani broda un cant emotiu a la força de les dones que ens parla de pèrdues i sofriments, de bondat i fraternitat, que ens sedueix per la seva empatia i ens acosta vívidament a la tràgica existència d'aquestes persones invisibles per a la societat.

La crítica ha dit...
«Amb un mètode semblant al que fa servir a La trena, Laetitia Colombani entrellaça dues narracions que conflueixen en una història comuna: la de dues figures excepcionals que desperten admiració entre les dones corrents que necessiten identificar-se amb elles.»
Paris Match

«Laetitia Colombani posseeix l'elegància que confereix la humilitat. Tot i l'èxit de La trena, emprèn amb serenitat la publicació de la seva segona novel·la, en què el feminisme és al centre mateix de la narració. [...] Una oda a fraternitat de les dones.»
Le Parisien

Un himne a la solidaritat i l'esperança on Colombani dóna veu a les vencedores anònimes de la història. Considerada un homenatge al poder aclaparador de les dones, La trena ha esdevingut un best-seller internacional del qual s'han venut més d'un milió d'exemplars només a França. Després de l'èxit d'aquesta primera novel·la, Laetitia Colombani torna amb un relat vibrant i colpidor en el qual presenta la història de dues figures excepcionals nascudes amb un segle de diferència, però que comparteixen un mateix escenari: el Palau de la Dona.Als quaranta anys, la Solène ho ha sacrificat tot per la seva carrera com a advocada: els seus somnis, els seus amics i els seus amors, fins que un dia s'ensorra i se sumeix en una profunda depressió. Per ajudar-la a recuperar-se, el metge li aconsella que faci tasques de voluntariat. Poc convençuda, la Solène troba per internet un anunci que desperta la seva curiositat i decideix interessar-s'hi. L'envien a una llar per a dones amb greu risc d'exclusió social, on té problemes per relacionar-se amb les residents, que d'ntrada es mostren distants i esquives; però a poc a poc anirà guanyant-se la seva confiança i descobrirà fins a quin punt vol estar tan viva com elles. Un segle abans, Blanche Peyron lliura un combat. Comandant de l'Exèrcit de Salvació a França, vol oferir un sostre a totes les dones excloses de la societat. Amb aquesta finalitat, el 1925 comença a recaptar els fons necessaris per comprar un hotel monumental, i només un any després el Palau de la Dona obre les seves portes.El Palau de la Dona existeix i Les vencedores ens convida a entrar-hi per descobrir la dura realitat d'aquelles que hi viuen. Amb el mateix estil de La trena, Laetitia Colombani broda un cant emotiu a la força de les dones que ens parla de pèrdues i sofriments, de bondat i fraternitat, que ens sedueix per la seva empatia i ens acosta vívidament a la tràgica existència d'aquestes persones invisibles per a la societat.La crítica ha dit...
«Amb un mètode semblant al que fa servir a La trena, Laetitia Colombani entrellaça dues narracions que conflueixen en una història comuna: la de dues figures excepcionalsque desperten admiració entre les dones corrents que necessiten identificar-se amb elles.»
Paris Match «Laetitia Colombani posseeix l'elegància que confereix la humilitat. Tot i l'èxit de La trena, emprèn amb serenitat la publicació de la seva segona novel·la, en què el feminisme és al centre mateix de la narració. [...] Una oda a fraternitat de les dones.»
Le Parisien