La Rut, una noia de setze anys duna ciutat mitjana, comença els seus estudis artístics en un nou institut força allunyat del seu barri. Lenvolten un nou grup damigues, un amor que truca a la porta i un profund secret que arrossega des dels quatre anys i que mai no ha mostrat fora de les parets de casa seva: una llarga cicatriu i una cintura massa estreta li recorden cada dia, des del mirall, que li falta una part de si mateixa, un bon tros de Rut que un càncer es va emportar fa temps. La vergonya a mostrar el seu cos i la por al retorn de la malaltia lassetgen, però la Rut aprendrà a mirar-los tots dos als ulls i plantar-los cara.
No tenia cap intenció de confessar-los el secret que havia aconseguit amagar fins a quart de secundària a tota la meva classe de tota la vida. Potser alguns devien recordar que als cinc anys havia desaparegut del parvulari, o que als set havia tornat amb aquella perruca que els més valents provaven destirar-me, però mai no havien preguntat més del compte i jo no havia buscat racons sota els gessamins per fer-me entendre ni per les més íntimes. No marriscaria ara, davant de tres quasi desconegudes, a deixar que sospitessin lexistència de les meves cicatrius.
La Rut, una noia de setze anys d'una ciutat mitjana, comença els seus estudis artístics en un nou institut força allunyat del seu barri. L'envolten un nou grup d'amigues, un amor que truca a la porta i un profund secret que arrossega des dels quatre anys i que mai no ha mostrat fora de les parets de casa seva: una llarga cicatriu i una cintura massa estreta li recorden cada dia, des del mirall, que li falta una part de si mateixa, un bon tros de Rut que un càncer es va emportar fa temps. La vergonya a mostrar el seu cos i la por al retorn de la malaltia l'assetgen, però la Rut aprendrà a mirar-los tots dos als ulls i plantar-los cara.
No tenia cap intenció de confessar-los el secret que havia aconseguit amagar fins a quart de secundària a tota la meva classe de tota la vida. Potser alguns devien recordar que als cinc anys havia desaparegut del parvulari, o que als set havia tornat amb aquella perruca que els més valents provaven d'estirar-me, però mai no havien preguntat més del compte i jo no havia buscat racons sota els gessamins per fer-me entendre ni per les més íntimes. No m'arriscaria ara, davant de tres quasi desconegudes, a deixar que sospitessin l'existència de les meves cicatrius.
Premi Carlemany per al Foment de la Lectura 2017.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
