SMILEY

Smiley és una història d'amor en lletres majúscules.

Una llegenda japonesa diu que quan dues persones estan destinades a estar juntes, un fil vermell invisible lligat al dit petit de la mà esquerra les uneix des del dia del seu naixement. Aquest fil no es pot trencar, i pot lligar-les per sempre, encara que siguin molt lluny l'una de l'altra i malgrat que puguin ser molt diferents.

Aquest sembla el cas de l'Àlex i el Bruno, els protagonistes de la comèdia romàntica que ha emocionat milers d'espectadors arreu del món. Segurament no es fixarien mai l'un en l'altre, però un equívoc farà que el que ha començat com una cita qualsevol els acabi canviant la vida per sempre.

Smiley és una història d'amor en lletres majúscules. Fa riure i emociona. Mostra les pors a les quals ens enfrontem quan ens enamorem i les contradiccions de les relacions afectives dins de la comunitat gai, marcades per l'influx de les noves tecnologies i les aplicacions de cites online. I, a la vegada, és una petita viquipèdia de l'ambient barceloní i un homenatge a les comèdies romàntiques de tota la vida, de Nora Ephron a Howard Hawks. Smiley és tot això i molt més, però per sobre de tot, és un cant a l'amor en totes les seves formes.

Guillem Clua va estrenar Smiley, una història d'amor el 2012 a la diminuta Sala Flyhard de Barcelona. Interpretada per Ramon Pujol (Àlex) i Albert Triola (Bruno) i amb direcció de l'autor, l'obra va estar en cartell a diferents teatres de la ciutat i en gira per Catalunya gairebé tres anys. La benedicció del públic (d'allò més divers: parelles heterosexuals, grups d'àvies, famílies senceres...) va venir acompanyada de crítiques entusiastes i tota mena de reconeixements. Va fer temporada a Madrid i des d'aleshores ha voltat per tot el món en diverses produccions internacionals, de Santiago de Xile a Atenes, de Miami a Berlín, de Nàpols a Nova York. Les últimes ciutats on s'ha pogut veure són Brisbane (Austràlia) i Singapur. Smiley s'ha convertit així en un fenomen global, capaç de traslladar al mainstream una comèdia romàntica protagonitzada per dos homes, amb final feliç i petó de pel·lícula.

Les relacions de parella, però, evolucionen. Algunes milloren i altres s'acaben... o es converteixen en tota una altra cosa. Què va ser de l'Àlex i el Bruno després d'aquell happy ending? Van aconseguir superar les seves diferències i formar una parella estable? Van ser monògams o van iniciar una relació oberta? Feliços o infeliços? Smiley, després de l'amor, estrenada a l'Aquitània Teatre el 2020, respon a totes aquestes preguntes i moltes més, perquè han canviat moltes coses des d'aquella primera cita del 2012. Barcelona ja no és la mateixa ciutat, i l'Àlex i el Bruno... tampoc: ara els preocupen la crisi dels quaranta, el matrimoni, el final de la joventut i la pèrdua de la innocència.

Aquesta edició reuneix els textos de Smiley, una història d'amor i Smiley, després de l'amor. I qui ho sap, potser l'any 2030 ens tornem a trobar amb l'Àlex i el Bruno amb una tercera part que molts espectadors i lectors ja esperen amb impaciència.

Smiley és una història d'amor en lletres majúscules. Una llegenda japonesa diu que quan dues persones estan destinades a estar juntes, un fil vermell invisible lligat al dit petit de la mà esquerra les uneix des del dia del seu naixement. Aquest fil no es pot trencar, i pot lligar-les per sempre, encara que siguin molt lluny l'una de l'altra i malgrat que puguin ser molt diferents. Aquest sembla el cas de l'Àlex i el Bruno, els protagonistes de la comèdia romàntica que ha emocionat milers d'espectadors arreu del món. Segurament no es fixarien mai l'un en l'altre, però un equívoc farà que el que ha començat com una cita qualsevol els acabi canviant la vida per sempre. Smiley és una història d'amor en lletres majúscules. Fa riure i emociona. Mostra les pors a les quals ens enfrontem quan ens enamorem i les contradiccions de les relacions afectives dins de la comunitat gai, marcades per l'influx de les noves tecnologies i les aplicacions de cites online. I, a la vegada, és una petita viquipèdia de l'ambient barceloní i un homenatge a les comèdies romàntiques de tota la vida, de Nora Ephron a Howard Hawks. Smiley és tot això i molt més, però per sobre de tot, és un cant a l'amor en totes les seves formes. Guillem Clua va estrenar Smiley, una història d'amor el 2012 a la diminuta Sala Flyhard de Barcelona. Interpretada per Ramon Pujol (Àlex) i Albert Triola (Bruno) i amb direcció de l'autor, l'obra va estar en cartell a diferents teatres de la ciutat i en gira per Catalunya gairebé tres anys. La benedicció del públic (d'allò més divers: parelles heterosexuals, grups d'àvies, famílies senceres...) va venir acompanyada de crítiques entusiastes i tota mena de reconeixements. Va fer temporada a Madrid i des d'aleshores ha voltat per tot el món en diverses produccions internacionals, de Santiago de Xile a Atenes, de Miami a Berlín, de Nàpols a Nova York. Les últimes ciutats on s'ha pogut veure són Brisbane (Austràlia) i Singapur. Smiley s'ha convertit així en un fenomen global, capaç de traslladar al mainstream una comèdia romàntica protagonitzada per dos homes, amb final feliç i petó de pel·lícula. Les relacions de parella, però, evolucionen. Algunes milloren i altres s'acaben... o es converteixen en tota una altra cosa. Què va ser de l'Àlex i el Bruno després d'aquell happy ending? Van aconseguir superar les seves diferènciesi formar una parella estable? Van ser monògams o van iniciar una relació oberta? Feliços o infeliços? Smiley, després de l'amor, estrenada a l'Aquitània Teatre el 2020, respon a totes aquestes preguntes i moltes més, perquè han canviat moltes coses des d'aquella primera cita del 2012. Barcelona ja no és la mateixa ciutat, i l'Àlex i el Bruno... tampoc: ara els preocupen la crisi dels quaranta, el matrimoni, el final de la joventut i la pèrdua de la innocència.Aquesta edició reuneix els textos de Smiley, una història d'amor i Smiley, després de l'amor. I qui ho sap, potser l'any 2030 ens tornem a trobar amb l'Àlex i el Bruno amb una tercera part que molts espectadors i lectors ja esperen amb impaciència.